Llei de Societats de Capital

02/07/2010

Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital.





I

El present Reial decret legislatiu compleix la previsió recollida en la disposició final setena de la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, que habilita el Govern perquè, en el termini de dotze mesos, procedeixi a refondre en un únic text, sota el títol de «Llei de societats de capital», les normes legals que aquesta disposició enumera. D'aquesta manera se supera la tradicional regulació separada de les formes o tipus socials designades amb aquesta genèrica expressió, que ara, en ascendir a títol de la llei, aconsegueix rang definidor.

La divisió en dues lleis especials del règim jurídic de les societats anònimes i de les societats de responsabilitat limitada no va ser conseqüència tant del procés de descodificació que fa del fet que l'extensió de la normativa no permetia la inclusió d'aquests règims jurídics dins del Codi de Comerç de 1885, que dedicava pocs articles a les societats anònimes i que, per raó del moment en què es va elaborar, desconeixia a les societats de responsabilitat limitada. Es van promulgar així les lleis de 1951 i de 1953-la primera d'elles de notable perfecció tècnica per a l'època en què va ser promulgada-com textos legals independents, característica que s'ha mantingut des de llavors com a tret de la legislació societària espanyola. En lloc de la regulació en una única llei, el legislador ha afrontat en moments successius i de forma separada l'articulació de la disciplina de les societats de capital.

Aquesta dualitat o fins i tot pluralitat de «continents»-quan la Llei 19/1989, de 25 de juliol, decideix que la nova regulació de les societats comanditàries per accions s'inclogui en el Codi, i quan la Llei 26/2003, de 17 de juliol, introdueix un títol nou, el títol X, en la Llei del Mercat de Valors, dedicat a les societats anònimes cotitzades-no hauria suscitat especials problemes si el «contingut» estigués suficientment coordinat. Encara que el legislador ha tractat d'aconseguir aquesta coordinació, bé a través de la tècnica de la repetició de normes-que, però, no sempre és absoluta-, bé amb el recurs a l'instrument de les remissions, el resultat no ha estat plenament satisfactori . A més, després de les grans reformes realitzades a finals del segle passat-la ja esmentada Llei 19/1989, de 25 de juliol i la Llei 2/1995, de 23 de març-, hi ha descoordinacions, imperfeccions i llacunes respecte de les quals doctrina i jurisprudència han ofert solucions legals divergents sense que hi hagi raó suficient.

Per això les Corts Generals han considerat necessari encomanar al Govern l'elaboració d'un text refós de les normes legals sobre societats de capital, reunint en un text únic el contingut d'aquestes dues lleis especials, amb la important addició d'aquella part de la Llei del mercat de valors que regula els aspectes més purament societaris de les societats anònimes amb valors admesos a negociació en un mercat secundari oficial i amb l'addició dels articles que el Codi mercantil dedica a la comanditària per accions, forma social derivada, de molt escassa utilització en la pràctica. Un únic cos legal ha de contenir la totalitat de la regulació legal general de les societats de capital, sense més excepció que la derivada de la mateixa Llei de modificacions estructurals-en la qual es conté l'habilitació-, el contingut, per estar referit a tota classe de societats mercantils, incloses les «societats de persones», no podia incloure, sense alguna incoherència, en aquesta refosa. Es tracta d'una tasca d'extraordinària importància ja que la gran majoria de les societats
constituïdes i operants al nostre país o són limitades o són anònimes, però es tracta també d'una tasca que comporta no poques dificultats.



II

Les Corts Generals han establert el mètode i, alhora, els límits de l'encàrrec al poder executiu: aquest únic text legal ha de ser el resultat de la regularització, l'aclariment i l'harmonització dels plurals textos legals abans assenyalats. La refosa no pot limitar, doncs, a una mera juxtaposició d'articles, sinó que exigeix ​​desenvolupar una complexa actuació darrere d'aquest triple objectiu, en què, per raó de l'interès general, descansa la decisió legal. En redactar el text refós, el Govern no s'ha limitat a reproduir les normes legals objecte de la refosa, sinó que ha hagut incidir en aquesta normativa en una delicada tasca per complir fidelment la comanda rebuda.

Regularitzar significa ajustar, reglar o posar en ordre. Al servei d'aquesta regularització s'ha modificat, en ocasions, la sistemàtica, al mateix temps que s'han intentat reduir les imperfeccions de les proposicions normatives. Naturalment, el text refós conté la integritat del que refon. Ni s'han suprimit les parts que l'experiència ha pogut evidenciar obsoletes; ni s'han modificat les solucions arbitrades per la llei encara que la pràctica hagi posat en dubte l'eficiència i destacat el cost d'aplicació, ni s'han incorporat regles que encara no han assolit reconeixement legislatiu anticipant la previsible solució. Però un text refós que sortís a la llum sense aquesta imperativa regularització trairia els termes de l'habilitació conferida.

Al costat de la regularització, l'habilitació exigeix ​​aclarir, és a dir, eliminar, en la mesura del possible, els dubtes d'interpretació que susciten els textos legals, determinant l'exacte abast de les normes. De vegades-les menys-, la mateixa sistemàtica permet aconseguir aquest resultat; la majoria de les vegades es necessita precisar el que la norma diu amb eliminació d'allò que dificulta la comprensió, la modificació de fórmules poc aconseguides o la incorporació dels elements indispensables per facilitar la intel · ligència. D'aquesta manera, en lloc de procedir a reformar els textos legals, es concreta el sentit de les normes, perfeccionant el conjunt sense necessitat de substitucions.

En fi, el mandat d'harmonització imposa la supressió de divergències d'expressió legal, unificant i actualitzant la terminologia, i imposa sobretot superar les discordances derivades de l'anterior procés legislatiu. En aquest sentit, el text refós ha procedit a una molt important generalització o extensió normativa de solucions originàriament establertes per a una sola de les societats de capital, evitant no només remissions, sinó també haver d'acudir a raonaments en recerca d'identitat de raó. Aquesta harmonització era particularment necessària pel que fa a la determinació de la competència de la junta general i, sobretot, pel que fa a la dissolució i liquidació de les societats de capital, ja que contrastava el molt envellit capítol IX de la Llei de de societats anònimes amb el molt més modern capítol X de la Llei de societats de responsabilitat limitada, que s'ha pres com a base per a la refosa.



III

Aquest triple criteri pot conduir a resultats positius en un sistema legislatiu com l'espanyol en el qual les societats de responsabilitat limitada-amb molt, les que atrauen la preferència dels operadors econòmics-s'han configurat tradicionalment més com unes anònimes simplificades i flexibles que com societats personalistes en què els socis gaudeixin del benefici de responsabilitat pels deutes contrets en nom de la societat. A Espanya les limitades no són una anònima «per fora» i una col · lectiva «per dins». Malgrat el sincretisme del règim jurídic de les societats de responsabilitat limitada, en el qual es combinen elements procedents de molt diferents models legislatius, preval en aquest règim l'adscripció a la matriu comuna de les societats de capital, amb estructura corporativa relativament rígida. L'èxit en la pràctica espanyola d'aquesta tradicional opció de política legislativa posa de manifest l'encert dels legisladors de 1953 i de 1995, sent pocs els casos en què, dins del límit infranquejable
representat per les normes imperatives i pels principis configuradors, l'autonomia privada ha decidit afegir algun tint personalista.

Aquesta unitat substancial entre les diferents formes de les societats de capital s'aprecia amb més claredat, si escau, per la sistemàtica del text refós, que ha renunciat a una possible divisió entre «parts generals» i «parts especials», articulant els textos per raó de matèries, amb les oportunes generalitzacions, sense perjudici de consignar, dins de cada capítol o secció, o fins i tot dins de cada article, les especialitats de cada forma social quan realment i efectivament existissin. Amb tot, l'intèrpret podrà apreciar que la impossibilitat de franquejar els límits de l'habilitació deixa oberts interrogants sobre el sentit d'algunes solucions diferents per raó de la forma social triada.



IV

En el pla teòric la distinció entre les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada descansa en una doble característica: mentre que les primeres són societats naturalment obertes, les societats de responsabilitat limitada són societats essencialment tancades, mentre que les primeres són societats amb un rígid sistema de defensa del capital social, xifra de retenció i, per tant, de garantia per als creditors socials, les segones, en ocasions, substitueixen aquests mecanismes de defensa-de vegades més formals que efectius-per règims de responsabilitat, amb la consegüent major flexibilitat de la normativa. No procedeix ara fer pronòstics sobre el futur del capital com a tècnica de tutela dels tercers-tema que només serà possible afrontar adequadament en el marc supranacional de la Unió Europea-, però sí que interessa assenyalar que aquesta contraposició tipològica entre societats obertes i societats tancades no és absoluta, ja que, com la realitat ensenya, la gran majoria de les societats anònimes espanyoles-excepte, òbviament, les cotitzades-són societats els estatuts contenen clàusules limitadores de la lliure transmissibilitat de les accions. El model legal subjacent no es correspon amb el model real, i aquesta circumstància ha estat tinguda en compte pel legislador espanyol i ha hagut de ser presa en consideració al'hora d'elaborar el text refós. Es produeix així, en aquest pla de la realitat, una superposició de formes socials, en el sentit que per a unes mateixes necessitats-les com a pròpies de les societats tancades-s'ofereix a l'elecció dels particulars dues formes socials diferents, concebudes amb diferent grau de imperativitat, sense que el sentit d'aquesta dualitat es pugui apreciar sempre amb claredat. D'aquesta manera queda sense resposta la pregunta de quin ha de ser en el futur la relació entre les dues formes principals de les societats de capital i la de si el trànsit d'una a una altra ha de respectar els requisits establerts per a la transformació o si s'ha de facilitar a través de tècniques més àgils i senzilles. Més que una rígida contraposició per raó de la forma social triada, la distinció essencial radicaria en tenir o no la condició de societat cotitzada. L'important paper de les societats cotitzades en els mercats de capitals fa necessària una intervenció pública en l'activitat econòmica orientada d'una banda a la protecció a l'inversor i l'altra a l'estabilitat, eficiència i bon funcionament dels mercats financers.

En aquest sentit, cal tenir en compte que la regulació de les societats cotitzades quedarà sistematitzada, d'una banda, en aquest text refós, per recollir els aspectes econòmics eminentment societaris i, d'altra, en la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, on apareix la regulació del vessant financera d'aquest tipus de societats, presidida fonamentalment pel principi de transparència per assegurar el bon funcionament dels mercats i la protecció a l'inversor.



V

El text refós neix-i és important destacar-amb decidida voluntat de provisionalitat; neix amb el desig de ser superat aviat, es converteix en un esglaó més de l'escala cap al progrés del Dret. D'una banda, perquè no és aventurat afirmar que, en l'immediat futur, el legislador ha d'afrontar importants reformes de la matèria, amb la revisió d'algunes de solucions legals tradicionals, amb l'ampliació de la dinàmica dels deures fiduciaris dels administradors, amb la més detallada regulació de les societats cotitzades i amb la creació d'un dret substantiu dels grups de societats, confinats fins ara en el règim dels comptes consolidats i en aquestes normes episòdiques disperses per l'articulat. D'altra banda, perquè és aspiració general que la totalitat del dret general de les societats mercantils, inclòs l'aplicable a les societats personalistes, es continga en un cos legal unitari, amb superació de la persistent pluralitat legislativa, que el present text refós redueix però no elimina. En aquest sentit els treballs de la Comissió General de Codificació per a l'elaboració d'un Codi de les Societats Mercantils o fins i tot d'un nou Codi Mercantil al servei de les exigències de la imprescindible unitat de mercat, hauran de ser valorats pel Govern per tal decidir el temps i la manera de tan ambiciosa reforma.