Fiscalitat de les Associacions

31/12/2010

1.- Què és una ASSOCIACIÓ?.

Les associacions són agrupacions de persones constituïdes per realitzar una activitat col · lectiva d'una forma estable, organitzades democràticament, sense ànim de lucre i independents, si més no formalment, l'Estat, els partits polítics i les empreses (a efectes del Codi Civil i d'altres legislacions , es podria fer una interpretació molt més àmplia del terme Associació, incloent fins i tot a empreses).

Estan regulades per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació i es pot tenir una visió àmplia del contingut d'aquesta consultat els Comentaris a la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació

Així doncs, les característiques fonamentals serien les següents:

  • Grup de persones.
  • Objectius i / o activitats comunes.
  • Funcionament democràtic.
  • Sense ànim de lucre.
  • Independents.


Pel que fa a aquestes característiques val la pena aclarir que no tenir ànim de lucre significa que no es poden repartir els beneficis o excedents econòmics anuals entre els socis, per tant, si es pot:

  • Tenir excedents econòmics al finalitzar l'any.
  • Tenir contractats laborals en l'Associació.
  • Realitzar activitats econòmiques que puguin generar excedents econòmics.

 

Lògicament, aquests excedents s'han de reinvertir en el compliment dels fins de l'entitat.




2. - OBLIGACIONS FISCALS



2.1. - IVA - Impost sobre el valor afegit.



Pràcticament totes les associacions i fundacions haurien d'estar donades d'alta en algun epígraf en funció de la seva activitat econòmica, per tant, les entitats podran i hauran de cobrar IVA en les seves factures ia la finalització del període que correspongui, llevat que es tinga concedida alguna exempció en el cobrament d'IVA, liquidar el seu saldo amb Hisenda.

Si per la naturalesa de les operacions realitzades, l'entitat no hagués de estar donada d'alta en algun epígraf de l'IAE, no podrà emetre factures, per tant no cobrarà IVA i, lògicament, en actuar com a consumidor final, no es pot deduir l'IVA suportat en les seves compres.

Una tercera opció és que en l'Entitat convisquin activitats econòmiques amb activitats no considerades econòmiques, de manera que només podríem, en les nostres declaracions trimestrals, incloure els ingressos amb factura relatius a les activitats econòmiques i les despeses amb factura relatius a aquesta activitat econòmica. En aquest cas s'aplica l'anomenada Regla de la prorrata.

En qualsevol cas, hi ha una sèrie d'exempcions relatives al cobrament de l'IVA, mai al pagament, que convé conèixer.

La Llei de l'IVA estableix una sèrie d'obligacions en l'article 164. Els subjectes passius de l'impost estan obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin per reglament, a:


1. Presentar declaracions relatives al començament, modificació i cessament de les activitats que determinin la subjecció a l'impost.

2. Sol · licitar de l'Administració el número d'identificació fiscal i comunicar i acreditar en els supòsits que s'estableixin.


3. Expedir i lliurar factura de totes les seves operacions, ajustada al que es determini per reglament disposa el Reial Decret 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, i es modifica el Reglament de l'impost sobre el valor afegit.

4. Portar la comptabilitat i els registres que s'estableixin, sense perjudici del que disposa el Codi de comerç i altres normes comptables.


5. Presentar periòdicament oa requeriment de l'Administració, informació relativa a les seves operacions econòmiques amb terceres persones.

6. Presentar les declaracions liquidacions corresponents i ingressar l'import de l'impost resultant. Sense perjudici del que preveu el paràgraf anterior, els subjectes passius han de presentar una declaració resum anual. En els supòsits de l'article 13, número 2, d'aquesta Llei s'ha d'acreditar el pagament de l'impost per efectuar la matriculació definitiva del mitjà de transport.

7. Nomenar un representant a efectes del compliment de les obligacions imposades en aquesta Llei quan es tracti de subjectes passius no establerts a la Comunitat, llevat que estiguin establerts a Canàries, Ceuta o Melilla, o en un Estat amb el qual hi hagi instruments d'assistència mútua anàlegs als instituïts a la Comunitat.


Exempcions de l'impost sobre el valor afegit.

L'exempció d'IVA significa que podem realitzar factures sense cobrar l'IVA corresponent i, per tant, no haurem de realitzar ni declaracions trimestrals ni resums anuals, ni podrem deduir l'IVA suportat en les nostres compres. Per això, en els casos en què l'exempció sigui sol · licitada, és convenient fer un estudi previ per veure si l'exempció beneficiarà a l'entitat, o per contra li suposa simplement un major cost per l'IVA suportat no deduïble.

En l'article 20 de la Llei 37/1992 i en l'article 5 del RD 1624/1992, queda regulada l'exempció, i en ells s'explica que existeixen, bàsicament, quatre tipus d'exempció:

1. - Activitats exemptes que no necessiten un reconeixement exprés d'Hisenda. (Punts 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 13 (excepte 13.5), 15,16,17,18, 19,20, 21, 22, 23, 24, 25 i 26 de l'Apartat 1 de l'Art .20)

2. - Activitats exemptes que sí necessiten un reconeixement exprés d'Hisenda (Punts 6 i 12 de l'Apartat 1 de l'Art.20), tal com s'explica en l'article 5 del Reglament.

3. - Les prestacions de serveis realitzades per entitats de caràcter social (Punts 8, 13.5 i 14 del Apartat 1 de l'Art.20), que requereixen el reconeixement d'aquest tipus, tal com s'explica en l'apartat 3 de l'Art.20, i es desenvolupa en l'article 6 del Reglament.

4. - Les activitats relatives a l'Educació i l'Ensenyament realitzades per entitats autoritzades per la Comunitat Autònoma (Veure Art 7 del Reglament). En cas que en la comunitat autònoma no existís aquest reconeixement, s'entendran com a tals aquelles que impartisquen Educació o Ensenyament en qualsevol dels plans d'estudis de qualsevol nivell, segons s'argumenta en nombroses Consultes realitzades davant Hisenda. (Punt 9 de l'Apartat 1 de l'Art.20)



2.2. - Impost de Societats. IS.

L'Impost de Societats és un impost que grava els beneficis de les entitats jurídiques, és a dir, no només a les empreses de tot tipus, sinó també a Associacions i Fundacions.

En aquest sentit, l'article 7 del Text Refós de la Llei de l'impost sobre societats, parla dels subjectes passius d'aquest impost, és a dir, als que els afecta, en aquests termes:

"Article 7. Subjectes passius.

1. Seran subjectes passius de l'impost quan tinguin la residència en territori espanyol:

a. Les persones jurídiques, excepte les societats civils.

b. ......... "

En ser Associacions i Fundacions persones jurídiques, queda clar que es veuen afectades per l'Impost de Societats.



Com afecta l'Impost de Societats a l'Entitat?.

L'Impost de Societats pot afectar l'entitat de quatre maneres:

1a.- Obliga a presentar la declaració a totes les entitats acollides a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, ia les entitats sense fins lucratius que, no acollides a aquesta Llei superin els límits que s'estableixen en el Art.136.3 del Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'impost sobre societats, en el qual s'eximeix de l'obligació de presentar declaració de l'Impost de Societats, a les associacions i fundacions a les quals no els sigui aplicable el règim fiscal especial, com ara, totes les Associacions que no tinguin la condició d'entitats d'Utilitat Pública i no treballen en Cooperació per al Desenvolupament, sempre que compleixin els requisits següents:

  • Que els seus ingressos totals no superin 100.000 euros anuals.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció no superin 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció


2ª.- Obliga a liquidar i ingressar l'impost si la declaració sortís positiva

3ª.- Permet sol · licitar la devolució de les retencions a compte, en cas que la declaració sortís negativa.

4ª.- Permet compensar les pèrdues d'un any amb els possibles guanys que es produeixin en els anys posteriors.

Així doncs, totes les associacions i fundacions són subjectes passius de l'impost de societats, però no totes estan obligades a presentar la declaració.



Resum:



1.- Associacions NO declarades d'utilitat pública

Condicions:

  • Que els ingressos totals no superin 100.000 euros anuals. 
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció no superin 2.000 euros anuals. 
  • Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.

 

Obligació de declarar: No han de declarar.


2.- Associacions NO declarades d'utilitat pública.

Condicions:

  • Que No compleixin les condicions anteriors (apartat 1)


Obligació de declarar: Declaren la totalitat de les rendes, encara que algunes o totes estiguin exemptes de tributació.


3.- Associacions d'Utilitat Pública i Fundacions.

Condicions:

  • No acollides al règim fiscal especial establert a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
  • Que compleixin les condicions anteriors.

Obligació de declarar: No han de declarar.

 

4.- Associacions d'Utilitat Pública i Fundacions.

Condicions:

  • No acollides al règim fiscal especial establert a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. 
  • Que No compleixin les condicions anteriors.


Obligació de declarar: Declaren la totalitat de les rendes, encara que algunes o totes estiguin exemptes de tributació.



5.- Associacions d'Utilitat Pública i Fundacions.

Condicions:

  • Acolliments al règim fiscal especial establert a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. 
  • Que No compleixin les condicions anteriors.


Obligació de declarar: Declaren la totalitat de les rendes, encara que algunes o totes estiguin exemptes de tributació.





Règims aplicables i Exempcions de l'Impost de Societats.

Pel que fa a les fundacions i associacions sense ànim de lucre, podem distingir entre dos règims de tributació respecte a l'impost de Societats:

1.- El primer és l'establert per la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. Aquest règim és aplicable a:

  1. Les Fundacions.
  2. Associacions d'Utilitat Pública.
  3. Entitats que, tenint la forma jurídica d'algun dels grups anteriors, estiguin inscrites en el registre de l'AECI (Agència Espanyola de Cooperació Internacional) d'entitats dedicades a la cooperació internacional, tal com s'estableix en els articles 32, 33 i 35 de la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

 

2.- El segon és el règim d'entitats parcialment exemptes, estableix el capítol XV del títol VII del text refós de la Llei de l'impost sobre societats (article 120 al 122), aplicable a les associacions no declarades d'utilitat pública ia aquelles Fundacions o Associacions d'utilitat pública que no compleixin els requisits que estableix l'article 3 de la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, exigits per gaudir els avantatges del primer règim.



2.3. - Retencions IRPF.

L'impost sobre la renda de les persones físiques grava els ingressos dels ciutadans, per tant, no és un impost que recaigui sobre cap entitat amb personalitat jurídica, com és el cas de Fundacions i Associacions. No obstant això, en la mesura que des de la nostra entitat es satisfacin rendes de treball, honoraris professionals, etc., Haurem de retenir part d'aquestes rendes i ingressar-les en la Hisenda Pública.

L'IRPF afecta l'Entitat en la mesura que es satisfacin rendes a persones físiques, doncs, en aquest cas, haurem de retenir part de les rendes i ingressar-davant Hisenda

Com s'esmenta en el punt anterior, aquesta obligació la mostra l'article 99 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries i en l'Art 76 del Reial decret 439/2007 de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre la renda de les persones físiques, on es diu textualment:

Article 76. Obligats a retenir o ingressar a compte.

1. Amb caràcter general, estan obligats a retenir o ingressar a compte, quan satisfacin rendes sotmeses a aquesta obligació:

a) Les persones jurídiques i altres entitats, incloses les comunitats de propietaris i les entitats en règim d'atribució de rendes.

b) Els contribuents que exerceixin activitats econòmiques, quan satisfacin rendes en l'exercici de les seves activitats.

c) Les persones físiques, jurídiques i altres entitats no residents en territori espanyol, que hi operin mitjançant establiment permanent.

d) Les persones físiques, jurídiques i altres entitats no residents en territori espanyol, que hi operin sense mediació d'establiment permanent, quant als rendiments del treball que satisfacin, així com respecte d'altres rendiments sotmesos a retenció o ingrés a compte que constitueixin despesa deduïble per a l'obtenció de les rendes a què es refereix l'article 24.2 del text refós de la Llei de l'impost sobre la renda de no residents.




Retencions en Contractes laborals.

En contractar laboralment a un treballador haurem retenir un percentatge del salari en concepte de retenció a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). El percentatge d'aquesta retenció és variable i està en funció de l'import del salari, les condicions familiars del treballador, les cotitzacions de SS del treballador, etc.

Així mateix, en finalitzar l'any caldrà enviar a les persones a les que hàgim retingut, en concepte d'IRPF, un certificat de retencions on fem constar el salari o retribució bruta, les despeses d'assegurances socials i el líquid percebut, així com els possibles pagaments en espècie.



Retencions en Contractes mercantils a professionals autònoms.

Quan contractem a professionals autònoms haurem retenir un percentatge de la remuneració total, en concepte de retenció a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que dependrà de l'antiguitat del primer alta en l'epígraf de l'IAE d'aquesta persona, corresponent a l'activitat que ens facturi.

Així mateix, en finalitzar l'any caldrà enviar a les persones a les que hàgim retingut, en concepte d'IRPF, un certificat de retencions on fem constar la retribució bruta, el líquid percebut i les quantitats retingudes, així com els possibles pagaments en espècie .



Retenció a l'arrendador del local.

Si l'entitat és titular, com inquilí, del contracte de lloguer del local o oficina on té la seu, haurem de retenir al propietari / a del mateix un 21% del lloguer mensual i haurem de presentar les declaracions trimestrals i ingressar les retencions practicades a Hisenda, així com el resum anual d'aquestes retencions.

Això és així per a la major part dels casos, però si el propietari del local compleix alguna de les condicions següents, no hauríem practicar cap retenció.





2.4. - Declaració d'Operacions amb Tercers. Model 347.

És una declaració informativa de les operacions realitzades amb terceres persones, tant clients com proveïdors, amb les que haguem superat al llarg de l'any la xifra de 3.005,06 euros.

Les operacions exemptes de la seva inclusió en la declaració anual d'operacions amb tercers vindran determinades per:

  • Que no s'hagi superat al llarg de l'any amb un mateix proveïdor o client la quantitat de 3.005,06 euros.
  • Les operacions realitzades per les entitats o establiments de caràcter social a què es refereix l'article 20.3 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, i que corresponguin al sector de la seva activitat, les prestacions de serveis estiguin exemptes de l'obligació d'emissió de factura (a més d'estar exemptes d'IVA, les prestacions no es lliuren a professionals o empreses, ja que en aquest cas sí hi ha obligació d'emetre factura).

Com afecta a l'entitat i que han de presentar-la?.

La declaració d'operacions amb tercers no implica cap despesa o moviment econòmic sinó que representa una informació subministrada a la hisenda pública sobre els moviments econòmics amb altres entitats o organismes que al cap de l'any hagin superat els 3.005,06 euros. A partir de la declaració corresponent a l'exercici 2011, aquestes dades es declaren desglossades per trimestres, segons criteri de meritació.

Estaran obligades a realitzar aquesta declaració aquelles entitats que, estant donades d'alta en algun epígraf de l'IAE, compleixin el requisit del paràgraf anterior, llevat de les exclusions a l'obligació plantejades en l'article 2 del Reial decret 2027/1995, de 22 de desembre de 1995, pel qual es regula la declaració anual d'operacions amb terceres persones.



3. - ESTATUTS D'UNA ASSOCIACIÓ.

Els Estatuts són les regles fonamentals del funcionament d'una Associació i, malgrat no posseir el caràcter de norma jurídica, són vinculants per als socis, ja que es van sotmetre a ells de forma voluntària en ingressar en l'Associació.

Dins dels Estatuts podríem distingir entre els continguts establerts pels socis i els continguts obligatoris (art. 7 Llei Orgànica 1/2002), com són:

  • La denominació.
  • El domicili, així com l'àmbit territorial en què haja de realitzar principalment les seues activitats.
  • La durada, quan l'associació no es constitueixi per temps indefinit.
  • Els fins i activitats de l'associació, descrits de forma precisa.
  • Els requisits i modalitats d'admissió i baixa, sanció i separació dels associats i, si s'escau, les classes d'aquests. Podran incloure també les conseqüències de l'impagament de les quotes per part dels associats.
  • Els drets i obligacions dels associats i, si escau, de cadascuna de les seves diferents modalitats.
  • Els criteris que garantisquen el funcionament democràtic de l'associació.
  • Els òrgans de govern i representació, la seva composició, regles i procediments per a l'elecció i substitució dels seus membres, les seves atribucions, durada dels càrrecs, causes del seu cessament, la forma de deliberar, adoptar i executar els acords i les persones o càrrecs amb facultat per certificar-los i requisits perquè els citats òrgans queden vàlidament constituïts, així com la quantitat d'associats necessària per poder convocar sessions dels òrgans de govern o de proposar assumptes en l'ordre del dia.
  • El règim d'administració, comptabilitat i documentació, així com la data de tancament de l'exercici associatiu.
  • El patrimoni inicial i els recursos econòmics dels que es podrà fer ús.
  • Causes de dissolució i destinació del patrimoni en tal supòsit, que no podrà desvirtuar el caràcter no lucratiu de l'entitat.

 

Així mateix, els Estatuts es poden desplegar per un reglament de règim intern per regular tots aquells aspectes del funcionament de l'Associació que no hagin quedat clars en aquells.



4. - ÒRGANS D'UNA ASSOCIACIÓ.

Els òrgans d'una Associació han de ser, almenys, segons estableix l'article 11 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, els següents:



4.1.-Assemblea General

És l'òrgan on resideix la sobirania de l'Associació i està composta per tots els socis. Les seves característiques fonamentals són:

  • S'ha de reunir, com a mínim un cop l'any, amb caràcter ordinari, per aprovar els comptes de l'any que acaba, i el pressupost de l'any que comença.
  • Les sessions extraordinàries se celebraran per a la modificació d'estatuts i per tot allò que es prevegi en ells.
  • El quòrum necessari per a la constitució de l'Assemblea serà d'un terç dels associats, llevat que els estatuts prevegin altrament.
  • Els acords de l'Assemblea General s'adoptaran per majoria simple de les persones presents o representades, quan els vots afirmatius superen els negatius. No obstant això, requeriran majoria qualificada de les persones presents o representades, que resultarà quan els vots afirmatius superen la meitat, els acords relatius a dissolució de l'associació, modificació dels Estatuts, disposició o alienació de béns i remuneració dels membres de l'òrgan de representació.

Tot això sempre que els Estatuts no continguin previsió expressa en aquesta matèria.



4.2. - Junta Directiva.

L'Òrgan de Representació, que normalment es diu Junta Directiva, és l'encarregat de gestionar l'Associació entre Assemblees, i les seves facultats s'estendran, amb caràcter general, a tots els actes propis de les finalitats de l'associació, sempre que no requereixin, d'acord als Estatuts, autorització expressa de l'Assemblea General.

El seu funcionament dependrà del que estableixin els Estatuts, sempre que no contradiguin l'article 11 de la LO 1/2002, de 22 de març.

4. Hi haurà un òrgan de representació que gestioni i representi els interessos de l'associació, d'acord amb les disposicions i directives de l'Assemblea General. Només podran formar part de l'òrgan de representació els associats.

Per ser membre dels òrgans de representació d'una associació, sense perjudici del que estableixin els seus respectius Estatuts, seran requisits indispensables: ser major d'edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar sotmés en els motius d'incompatibilitat establits en la legislació vigent. "

D'altra banda, un dels grans canvis de la nova Llei d'Associació, s'estableix també en l'Article 11 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació permetent que els membres de l'Òrgan de Representació puguin rebre retribucions en funció del seu càrrec, sempre que es faci constar en els Estatuts i en els comptes anuals aprovades en l'Assemblea.



5. - FUNCIONAMENT D'UNA ASSOCIACIÓ.

Un cop creada l'Associació, registrada la seva Acta Fundacional i els seus Estatuts, i al marge de les obligacions amb Hisenda, l'Associació ha de portar al dia el Llibre d'Actes, el Llibre de Socis i els llibres de comptabilitat, que es legalitzen al Registre Mercantil.

Aquests Llibres recullen les dades fonamentals de la vida de l'Associació, i són el referent legal davant tercers i davant els propis socis, dels acords, composició, origen i destí dels recursos econòmics de l'Associació, per això és important de tenir-los al dia.



5.1. - Llibre d'Actes.

Es tracta d'un llibre de fulls numerats, on es recolliran les sessions dels òrgans de govern de l'Associació, amb especial referència als acords adoptats. La seva ordenació al Llibre serà cronològica, i en cas que deixéssim algun full o part d'ella, sense escriure, la anul · larem per evitar anotacions que no responguin al desenvolupament de les sessions.

Les dades que ha de contenir cada acta són els següents:

  • Òrgan que es reuneix.
  • Data, hora i lloc de la reunió.
  • Nombre de convocatòria (Primera o Segona).
  • Assistents (Dades nominals o numèrics).
  • Ordre del dia.
  • Desenvolupament de la reunió amb els principals arguments lligats a les persones que els defensen.
  • Acords adoptats.
  • Sistema d'adopció dels acords i resultats numèrics.
  • Signatura del secretari vist i plau del president. 

 

Les actes s'han de recollir durant el desenvolupament de les sessions i presentar a la següent reunió de l'òrgan en qüestió per a ser aprovat, pel que, normalment, el primer punt de l'ordre del dia consisteix en la lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior .



5.2. - Llibre de Socis.

El Llibre de Socis és un registre de les altes i baixes de socis que es van produint en l'Associació.



5.3. - Llibres de Comptabilitat.

Una novetat que estableix en l'article 14 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, és la necessitat de portar per part de totes les Associacions de portar una "... comptabilitat que permeti obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat, així com les activitats realitzades, efectuar un inventari dels seus béns ... " .

Aquesta obligació queda matisada en la disposició addicional tercera del Reial Decret 1497/2003, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament del Registre Nacional d'Associacions i de les seves relacions amb la resta de registres d'associacions, en la qual s'estableix el següent:

"Disposició Addicional
 Tercera. Règim comptable de les associacions.

1. Seran d'aplicació obligatòria a les associacions declarades d'utilitat pública, sempre que procedeixin, les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius, aprovades per l'article 1 del Reial decret 776/1998, de 30 d'abril.

2. Reglamentàriament es desenvoluparà un model de gestió de la comptabilitat que podrà ser aplicat per les associacions que al tancament de l'exercici compleixin almenys dues de les següents circumstàncies:

  1. Que el total de les partides de l'actiu no superi 150.000 euros. A aquests efectes, s'entendrà per total actiu el total que figura en el model de balanç.
  2. Que l'import del volum anual d'ingressos per l'activitat pròpia més, si s'escau, el de xifra de negocis de la seva activitat mercantil sigui inferior a 150.000 euros.
  3. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no sigui superior a cinc. "
     

Fins al'entrada en vigor de la nova llei d'Associació, n'hi havia prou amb portar una comptabilitat per partida simple si l'associació no estava declarada d'utilitat pública ni estava donada d'alta en l'IAE

No obstant això, aquest és un sistema que no només ens ofereix molt poca informació econòmica per a la presa de decisions, sinó que es pot quedar curt en cas que l'entitat estigui donada d'alta en algun epígraf de l'Impost d'Activitats Econòmiques o estigui declarada d' utilitat pública.

Si l'associació realitza una activitat econòmica o té la declaració d'utilitat pública, estarà obligada a portar una comptabilitat adaptada al Pla General Comptable.




6.-UTILITAT PÚBLICA.

Podran ser declarades d'utilitat pública les associacions que compleixin els requisits establerts al'art. 32 de la LO 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació:

"Article 32. Associacions d'Utilitat Pública.

a. Que els seus fins estatutaris tendisquen a promoure l'interès general, en els termes definits per l'article 31.3 d'aquesta Llei, i siguin de caràcter cívic, educatiu, científic, cultural, esportiu, sanitari, de promoció dels valors constitucionals, de promoció dels drets humans, d'assistència social, de cooperació per al desenvolupament, de promoció de la dona, de protecció de la infància, de foment de la igualtat d'oportunitats i de la tolerància, de defensa del medi ambient, de foment de l'economia social o de la investigació, de promoció del voluntariat social, de defensa de consumidors i usuaris, de promoció i atenció a les persones en risc d'exclusió per raons físiques, socials, econòmiques o culturals, i qualssevol altres de semblant naturalesa.

b. Que la seva activitat no estigui restringida exclusivament a beneficiar als seus associats, sinó oberta a qualsevol altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i caràcters exigits per l'índole dels seus propis fins.

c. Que els membres dels òrgans de representació que percebin retribucions no ho facin a càrrec de fons i subvencions públiques.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, i en els termes i condicions que es determinin en els Estatuts, els mateixos podran rebre una retribució adequada per la realització de serveis diferents a les funcions que els corresponen com membres de l'òrgan de representació.

d. Que comptin amb els mitjans personals i materials adequats i amb l'organització idònia per garantir el compliment dels fins estatutaris.

i. Que es troben constituïdes, inscrites en el Registre corresponent, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i concorrent tots els precedents requisits, almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol · licitud.

2. Les federacions, confederacions i unions d'entitats que preveu aquesta Llei poden ser declarades d'utilitat pública, sempre que els requisits que preveu l'apartat anterior es complisquen, tant per les pròpies federacions, confederacions i unions, com per cadascuna de les entitats integrades en elles. "

La declaració d'Utilitat Pública per part del Ministeri de l'Interior ve a suposar, a més d'un reconeixement social de la tasca de l'entitat, la possibilitat d'acollir a una sèrie de beneficis fiscals i la capacitat d'utilitzar la menció "declarada d'utilitat pública" .

No obstant això, per poder gaudir d'aquests beneficis, cal complir una sèrie de requisits establerts en l'article 3 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.




6.1.-Obtenció declaració.

A més de les condicions necessàries establertes al'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació que reproduíem en el punt anterior, a resum, podem indicar que els requisits mínims per accedir a la declaració d'utilitat pública són:

  1. Perseguir fins de caràcter assistencial, cívic, educatiu, científic, cultural, esportiu, sanitari, de cooperació per al desenvolupament, de defensa del medi ambient, de foment de l'economia social o de la investigació, de promoció de les voluntariat social o qualsevol altre que tendeixin a promoure l'interès general.
  2. Que la seva activitat no estigui restringida a beneficiar els seus associats, sinó oberta a qualsevol altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i caràcters exigits per l'índole dels seus propis fins.
  3. No tenir ànim de lucre i no distribuir entre els seus associats els guanys eventualment obtinguts.
  4. Acompliment gratuït dels càrrecs per part dels membres de la junta directiva de l'associació.
  5. Disposar dels mitjans personals i materials adequats i l'organització idònia per garantir el compliment dels seus fins estatutaris.
  6. Estar constituïdes, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i concorrent tots els requisits anteriors, almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol · licitud.

     

6.2.- Obligacions derivades de la declaració.

Així mateix, de la declaració d'Utilitat Pública es deriven una sèrie d'obligacions com són:

  • Retre comptes de l'exercici anterior.
  • Presentar una memòria d'activitats de l'exercici anterior.
  • Facilitar a les administracions públiques els informes que li requereixin en relació amb ls activitats realitzades per al compliment de fins.
  • Aplicar les Normes d'Adaptació del Pla General de Comptabilitat i Normes d'Informació Pressupostàries d'Entitats Sense finalitats lucratives en el control econòmic.

6.3. - Obligacions de Rendició de Comptes.


Les associacions declarades d'utilitat pública han de presentar o remetre, abans del dia 1 de juliol de cada any, al Ministeri de l'Interior oa la Comunitat Autònoma, entitat o organisme públic, que hagués verificat la seva constitució i autoritzat la seva inscripció en el registre corresponent.

El contingut dels Comptes anuals que ha de ser remés ve definit en l'article 5 del Reial decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat pública).

Tots aquests documents s'han d'ajustar a les Normes d'Adaptació del Pla General de Comptabilitat per entitats sense fins lucratius, segons estableix l'article 5.2 del Reial decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat pública.

L'incompliment de l'obligació de rendició de comptes és causa automàtica d'incoació de procediment de revocació de la declaració d'utilitat pública (article 7 del Reial decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat pública.).

En qualsevol cas, per a més informació del procediment per a la rendició de comptes és convenient llegir els articles 5 i 6 del Reial decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat pública.

 

Tags: Assessoria fiscal, associació, entitat sense ànim de lucre, fiscalitat associació.